Bases tècniques: Els fonaments

SHISEI

Actitut, postura. Shisei es tradueix per posició, actitut, postura. Sugata (shi) expressa la forma, la figura, la talla. Ikioi (sei) expressa la força, el vigor. Shisei contempla aquests dos sentits.

Però el sentit de Shisei no es tradueix només per una actitut exterior: bona forma, port, sino també una força interior visible des de l’exterior quan es manifesta.

Estira la columna vertebral i mantingues-la dreta. Si téns la sensació d’empenyer el cel amb el cap, la columna vertebral s’estira naturalment. No inflis el pit com si estiguessis ferm. Els hombros relaxats cauen amb soltura, l’anus està tancat, els ronyons no estan encorvats, el Ki està confortable instalat al seika tanden, tot el co completament distès.

KOKYU

Respiració. Ko: Expirar; Kyu: Inspirar. Tots els éssers vius absorveiex oxigen, i expulsen gas carbònic, això és el Kokyu. Un bon kokyu és lnt, profund, llarg i realitzat amb naturalitat. És per tant una respiració abdominal.

Al principi de la pràctica, és bò insistir sobre l’expiració i deixar que la inspiració es realitzi per si mateixa.

KAMAE

Guardia, posició. Al Budo es diu moltes vegades: “El que imoprta és el Kamae”. En japonès, té per sentit preparar-se, posar-se en guardia. Al Budo consisteix en prendre la posició més ventatjosa possible en relació a l’Aite.

A partir d’una bona posició natural (shizen-tai) de peu, cames separades a l’amplada dels hombros, el peu esquerra avança mentres que el peu dret, naturalment arrossegat, pivota. Tenim llavors la guardia a l’esquerra: hidari hammi. A la inversa, tenim la guardia a la dreta: migi hammi.

MA AI

Distància. És el nom que defineix la relació espacial entre Aite i un mateix. La posició des de la qual és senzill atacar o defensar-se. Ma Ai no és per tant solsament una noció de distància; se li ha d’incloure el moviment dels cors a l’espai. si tinc por, l’espai sembla massa petit, si tinc massa confiança l’espai semblarà massa gran.

Mai Ai és llavors l’espai que neix del cor i de l’esperit, d’un mateix i de l’altre, i que engloba ambdós en una evolució constant cap a la posició més ventantjosa.

URA/OMOTE

Una tècnica d’Aikido té dos aspectes: ura waza – omote waza. Una representa principalment el revés, la part oculta de les coses. Omote, la superfície, l’exterior, l’aspecte aparent de les coses.

Classificats a groso modo es diria que Omote waza de les tècniques executades entrant cara l’adversari i Ura waza d’aquelles tècniques executades entrant per darrere de l’adversari.

REI

La salutació. La cortesia és una característica japonesa que en l’Aikido manifestem constantment, Rei Shiki estudia aquestes normes d’etiqueta i comportament tant dins com fora del dojo. La salutació pot efectuar-se des de dues posicions, dempeus, o assegut en Seiza, des d’aquesta posició la salutació rep el nom de ZAREI i quan es realitza dempeus RITSUREI.

SHINTAI

Formes de caminar. Avanç i reculada, és l’estudi de les diferents formes de desplaçar-se en posició dempeus o agenollat, les formes més comunes són Tsuri Ashi, Tsugi Ashi, Ayumi Ashi, O tsugi Ashi, Shikko.
Les diferents formes es diferencien per la manera i l’ordre de moure els peus, i són de vital importància per a l’èxit o el fracàs de la defensa o l’atac.

TAI SABAKI

Control del cos. Són tècniques d’esquiva amb moviments circulars o oblics del cos, el seu objectiu és desequilibrar a un oponent sortint de la seva trajectòria i creant un buit davant un atac canalitzant la seva energia.
Es poden realitzar de diferents formes, Irimi, Tenkan, Henka, Irimi Tenkan, Tai No Henka. Totes les formes de Tai Sabaki parteixen des del Hara i malucs.

IRIMI

Entrar. La llei Irimi és l’arrel de l’Aikido. L’ideograma iri expressa l’idea de passar l’entrada de la casa, d’entrar en ella per si mateix o éssent convitat. L’ideograma mi dona la idea del nen al ventre de la mare amb el seu sentit de plenitut. Per tant, sent Mi igual al cos, irimi, serà posar el seu propi cos dintre del cos de l’adversari.

TENKAN

Canviar de direcció, girar. Ten vol dir traspassar, transferir, canviar, evolucionar. L’ideograma Ten està compost de dos elementys, un significa roda i l’altre evoca un moviment giratori, circular. Kan: Canviar. Tenkan s’utilitza amb el sentit de canviar de direcció, de línia de conducta, d’estat de l’esperit.

UKEMI

Art de caure. L’aprenentatge de les caigudes té una gran importància en Aikido, sense les quals seria impossible progressar en les tècniques i constitueixen una forma de defensa en si mateixes. S’estudien els mètodes per rodar i caure sense sofrir dany. Les formes més comunes són Mae Ukemi, Ushiro Ukemi i Yoko Ukemi.

TANDOKU RENSHU 

Entrenament sol. Tots els exercicis anteriors es poden practicar individualment, sense l’ajuda d’un company, altres exercicis en solitari són:
– Mushin. La concentració.
– Kokyu Ho. La respiració.
– Aiki Taiso. Exercicis d’escalfament específics en Aikido.

KUZUSHI

El desequilibri. És l’acció de fer perdre l’equilibri al contrari, o posar-ho en una postura inestable per poder projectar-ho ( KAKE).

UCHIKOMI

Repeticions. Aquest exercici consisteix a repetir un moviment, o part del mateix, sobre un uke, un nombre de vegades que dependrà de l’objectiu que el practicant persegueixi.
Aquest objectiu pot ser:
– Coordinació dels gestos.
– Adquirir velocitat d’execució, sense oblidar la precisió.
– Augmentar la potència i la resistència.

ATEMI WAZA

Cops. Parteix imprescindible en la realització de les tècniques i molt descurat actualment per molts practicants, són els cops en punts vulnerables del cos, encara que el seu objectiu no és causar un dany greu ni ferir a l’agressor, si ens permet provocar una distracció o trencar la rigidesa d’un agarri per fer possible una tècnica Aiki.

RANDORI

Atac de varis. És la pràctica del combat lliure, sense arribar a Shiai ( esperit competitiu), durant la qual diversos oponents ataquen sincerament i resisteixen. En Aikido és l’aplicació practica de les tècniques apreses, on els practicants s’ajuden mútuament per desenvolupar els moviments tant d’atac com en defensa.

KAKARI GEIKO
Un ataca un altre defensa. És un randori en el quin Uke ataca constantment durant un temps determinat, Tori es defensa amb tai sabaki o aplicant tècniques per projectar o controlar. Aquest treball sol ser molt dinàmic, i que el nivell de dificultat augmenta depenent del grau d’assimilació de les tècniques que el practicant tingui.
– Jiyu waza: És l’aplicació lliure d’atacs i tècniques, ja siguin variants, combinacions, contrapeses, etc.
– Futari dori: Tècniques realitzades per Toricontra dues Ukes que li ataquen alhora.
– Taninzu dori: Atac simultanejo de diversos adversaris, que subjecten o ataquen alhora.

SUWARI WAZA
Tècniques realitzades en el sòl, de genolls des de la posició de Seiza, és la forma tradicional d’entrenament de les antigues tècniques ( Samurai ) de la Daito Ryu. Aquests exercicis ens ajuden a desplaçar-nos amb el moviment dels malucs (Shikko), i gran part dels moviments del programa de graus s’efectuen des d’aquesta posició. En Hanmi Handachi, Uke es troba dempeus i Tori agenollat.

SOTAI RENSHU
Tots aquests exercicis són mètodes de perfeccionament i es realitzen amb un company. Altres formes d’entrenament són:
– Yaku soku geiko. Estudi del moviment.
– Nage komi. Repetició de les projeccions.
Per a una bona progressió en les tècniques, s’han de realitzar en dues formes o nivells diferents:
– Ko Tai. Forma sòlida.
– Ju Tai. Forma fluïda.

 

Leave comment

Your email address will not be published. Required fields are marked with *.