El Keiko gi o Aikidogi és jaqueta i pantaló de cotó de color blanc, similars a les que s’utilitzen a Judo (Judogi) o a Karate (Karategi), encara que solen ser preferibles els conjunts teixits en “gra d’arròs” gruixuts ja que són més resistents i absorveixen millor la transpiració.
El tratje d’Aikido rep el nom d’Aikidogi o Keikogi que vol dir, la roba per desenvolupar (Keiko) la pràctica.
El revés esquerre cubreix el revés dret. Només els morts es vesteixen al revés, amb la solapa dreta cobrint l’esquerra.
Una samarreta blanca de coll rodó a sota.
Al pantaló les proteccions dels genolls van davant, així com els traus del pantaló, que serveixen per mantenir els llaços del cordó a la cintura i s’anusa davant.
S’ha de tenir en compte, que s’encongeixin entre un 60% i un 15% el seu tamany amb les rentades.
Per poder subjectar la jaqueta i que no s’obri amb l’exercici s’utilitza un cinturó, en japonès Obi, i com és el cinturó per la pràctica es denomina Keiko Obi.
Al començar per primera vegada la pràctica de l’Aikido s’ha de comprar un cinturó blanc confeccionat en cotó com es que s’utilitzen a Judo o Karate, i no es canvia de color fins a ser dan que correspondria a cinturó negre.
Una longitud mitja de 2,5m – 3m permet donar dos voltes a la cadera i anusar-lo a la cintura. L’ample varía de 6 a 8 cm.
Per guardar l’Obi es pot enrotllar o doblegar sobre si mateix.
La Hakama es una peça tradicional de la indumentaria Samurai. El seu us és part de la tradició de l’Aikido.
La Hakama originalment tenía la intenció de protegir les cames dels jenets; després de que els Samurais van ser desmuntats com a classe i es van convertir en soldats d’infanteria, van persistir en utilitzar-la perque els distingien d’altres i els feien més indentificables.
Antigament, O`Sensei Ueshiba fundador de l’Aikido exigía a todos a utilitzar la hakama per practicar, pero ell venia d’un temps i cultura en que l’ús de la Hakama era la roba formal estandar i el Dogi originalment era roba interior.
Junt a la internacionalizació de l’Aikido, l’ús de la Hakama, la seva simbolizació i respecte fora de Japó, al igual que l’evaluació i lotorgament de graus internacionals constituien temes d’extensa discusió. Avui en dia, l’ús de la Hakama és exclusiu dels Dans.
O`Sensei repetia als seus alumnes que la Hakama tenia que fer reflexionar sobre la natura del vertader bushido. A la Hakama trobem les qualitats del distingit Samurai del passar. Als seus plecs (5 davant i 2 darrere) estan representades les set virtuts del Budo:
Hem d’esforçar-nos en la pràctica per polir les set virtuts tradicionals i sí a consciència no és aquest nostre objectiu és millor no usar la Hakama.
La nostra Escola reconeix l’important d’estar ben preparat tant tècnica com espiritualment per vestir conseqüentment la Hakama; no importa el temps que hàgim d’estar sense usar-la, amb paciència i humilitat, amb suor i llàgrimes posades en el Tatami i amb maduresa i atenció en les nostres accions, la Hakama serà el reflex del que portem realment per dins, sense oblidar ni un sol plec.
Per poder-te moure des del vestuari fins al tatami, sense que entre brutícia en aquest, es necessita un calçat diferent al que es porta del carrer, a Japó es denominen Zoris a la sandàlia que té el fons pla, solien estar confeccionades de palla teixida com les estores del tatami usades en els pisos de les seves llars.
Pot servir també qualsevol sandàlia similar.